Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

clavilla

1 1 f. [IMF] [TRA] Tros de fusta o metall, cilíndric o lleugerament cònic, que s'introdueix en un forat fet en un objecte. Posar clavilles als forats d'una peça de fusta per a encolar-la en una altra.
1 2 f. [MU] Peça de fusta o de metall dels instruments de corda a la qual s'enrotllen les cordes per tibar-les o afluixar-les i deixar-les subjectes en l'afinació volguda.
1 3 f. [TRA] En nàut., petit balustre que ficat en un forat del claviller serveix per a amarrar-hi una corda.
1 4 f. [TRA] Maneta de la roda del timó.
2 f. [LC] [MD] Turmell.
3 f. [EE] Element de connexió elèctrica amovible amb un o més contactes introduïbles als alvèols d'una presa de corrent.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions